Guió, 15. La biblioteca. Les primeres trobades.

Flash back

Primer pla d’un finestral per on entra molta llum.

 Música    http://youtu.be/5_ftpDP1cdM

Dolly back d’una prestatgeria de llibres, passant per un llarg passadís fosc,  fins arribar a la recepció d’una biblioteca.

Pla general. Sota d’un llum metàl·lic de forma rodona, i darrere d’una taula de color blanc i potes metàl·liques, hi ha asseguda la Marina.

 Tall de continuïtat

Primer pla  del cos de la Marina, que s’aixeca. Petit i sinuós, gairebé de nena, si no fos pel pit, més aviat gran.  Vesteix de color negre. Tall d’una peça, de coll tancat i de màniga curta.

Tall de continuïtat

Tràveling dorsal de la Marina que s’acosta a l’única finestra.

Tràveling frontal quan torna cap a la taula,

Tall de continuïtat

Càmera lliure. Gent esperant, sobretot homes, mirades encuriosides de la Marina. L’Enric també espera.

Marina  Disculpeu l’espera.

 Soci Tranquil·la.

Música   http://youtu.be/aHJF-URV-Ro

Pla de detall primer dels ulls d’ell i després dels ulls d’ella, que es miren fit a fit.

Pla de dos.

Enric L’altre dia em vaig deixar el paraigües. Me’l podries donar?

La Marina somriu un pèl coqueta.

Marina  I tant! Et vaig trucar per dir-t’ho, però no vaig trobar-te.

La Marina es gira, agafa el paraigües i l’hi dóna.

Enric  Bé. Doncs fins un altre dia.

La Marina deixa anar una mirada irònica.

Marina  De res…

Enric  Perdona… Gràcies pel paraigües.

Marina  A tu.

Ambdós somriuen.

Tall de continuïtat

Música  http://youtu.be/t0FdVhayU2s  

Pla general d’un carrer. Tràveling lateral de l’Enric que encalça la Marina. En adonar-se’n la Marina s’atura.

Pla de dos.

Marina  Quina casualitat!

Enric Doncs sí…la veritat.

La Marina l’ulla de cap a peus. L’Enric es neguiteja.

Marina He quedat i faig tard, ho sento.

Enric: Tranquil·la, que tinguis una bona tarda.

Tall de continuïtat

Panoràmica d’una fleca. Al fons la prestatgeria amb peces de pa diverses. Davant del taulell s’ha format una petita cua.

Pla de tres. La fornera, la Marina, la primera de la cua i l’Enric, el segon. La Marina no s’ha adonat de qui té al darrere.

Marina Volia una barra de pa, si us plau. 

Enric Jo també.

La Marina es gira. Somriu.

Marina  No t’havia vist.

L’Enric fa un posat tímid.

Enric: Hola, quin plaer de trobar-te de nou.

Pla de dos. Entrecreuament llarg de mirades pregones.

Tall de continuïtat

Eugènia Acevedo

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Guió, 14. L’Enric i la Marina.

Música http://www.youtube.com/watch?v=MWPIUZGasNI 

Pla de detall d’una mà petita i delicada de dona amb una gran clau.

Picat del rostre. La Marina té cabell color xocolata, llarg;  ulls negres, llavis carnosos que semblen amagar un somriure.

Zoom off del paisatge. Primer pla La Marina, asseguda en  una roca, en un replà d’un bosc.

Pla de detall del rostre, novament.  Ara mira cap al cel, com si demanés un miracle. La seva mirada és pregonament trista.

Dolly back fins a la mà la gran clau.

Primer pla de la Marina.

Marina No sé què fer…  Potser l’Enric plori…

Zoom in  per un camí del bosc fins a la teulada de pedra d’una casa.

Picat d’una finestra de la casa, on l’Enric, abocat, està a punt de plorar. Cabell negre, ulls blaumarí.

Zoom off  cap al bosc, on es troba la Marina.

Pla de detall dels ulls de la Marina. Mirada melancòlica.

Tall

Eugènia Acevedo

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El guió, 13. “Cuídese mucho, agüela.”

Panoràmica de l’estació de tren de Granada. Dues andanes, i en una d’elles un tren estacionat amb un rètol on es llegeix Barcelona. Una munió de gent que va i ve carregada amb maletes i farcells.

Veus, i un altaveu que anuncia la sortida cap a Barcelona a tres quart i cinc de vuit del tren situat a la via dos.

Pla de tres.  La Rocío, l’àvia i la tieta, les tres vestides de dol. Als peus de la Rocío un farcell ple i en una mà, la carmanyola.

Àvia Niña, llámame en cuanto llegue, no se te olvide. Ay, Dios mío y qué va a hacé ahí?

Rocio Ya se lo dije, agüela. Vendrá a por mí la Charo, que me está buscando una casa pa entrar a servir. Pierda cuidado que yo la llamo en cuanto llegue.

Pla de detall dels ulls de la Rocio. Un devessall de llàgrimes.

Rocio Cuídese mucho, agüela.

Tràveling circular. L’àvia i la Rocio s’abracen estretament.

Picat de dos. La tieta i la Rocio, abraçades, primer es fan un petó i després es miren.

Altaveu Última llamada a los viajeros con destino a Barcelona…

Tieta Venga, Rocio, date prisa que va a perder el tren, no te preocupe por l’agüela, que estará bien conmigo, y ten mucho cuidado, niña, que es una ciudad muy grande y el peligro está en todas partes. Cuídate mucho.

Tràveling dorsal de la Rocio que es dirigeix al tren i puja els esglaons. Abans d’entrar-hi es gira, aixeca la mà i saluda.

Panoràmica de l’estació amb l’àvia i la tieta d’esquenes mirant el tren que  es posa en marxa.

Primer pla de la finestra amb la fesomia de la Rocio enganxada al vidre.

Tall de continuïtat

Panoràmica del vagó del tren. Una dona amb dues criatures de 7 i 9 anys asseguts davant de la Rocio, que encara segueix mirant per la finestra.

Primer pla de la Rocio, ja més tranquil·la, amb un lleuger somriure, que mira com passa el paisatge.

Tràveling accelerat del paisatge.

Veu en off  Ya está, mamá, me fui, como tú querías.

Música  http://www.youtube.com/watch?v=chqha380dw4&feature=youtube_gdata_player

Tall

Dolors Martí Julià

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El guió, 12. La filla gran d’Ariel no torna a casa.

Flash back

Musica: 8.08

http://archive.org/details/NuevaMusicaArgentinaCompilado

Pla general d’un grup de joves ionquis en un carrer enrunat.

Zoom in fins arribar al lloc on es troba la filla gran d’Ariel, que està estirada amb els ulls tancats.

Tall de continuïtat

Pla americà de dos de la senyora Maria ila Vero, la minyona. S’ha d’entreveure que són al menjador.

La senyora Maria  Escolta, Vero.  Avui, a més de la compra, t’has d’encarregar de les catifes. Vigila els homes que vindran a recollir-les. Que no trenquin res. I que no se’n deixin cap.

Vero  D’acord. Però, senyora, qui anirà a buscar els nens a l’escola?

Maria Ningú, els portarà l’autocar. Només te n’has d’encarregar fins que jo torni del club.

Vero Sí, senyora.

Tall de continuïtat

http://www.golfacantilados.com/

Pla general de l’entrada del Club Mar del Plata. Primer pla de Na Maria entrant-hi.

Tràveling que segueix Na Maria per diversos indrets del Club fins arribar al Saló de Bellesa.

Tall de continuïtat

Panoràmica del Restaurant del Club. Primers plans de les amigues de Na Maria entaulades. assegudes a l’entorn d’una taula ben parada. Primer pla de Na Maria, presidint. Pla de detall de les mans i del rostre. Ungles, cutis i cabells perfectes. Pla de detall dels ulls de les amigues.

Tall de continuïtat

Pla general del menjador de casa. Càmera lliure que segueix el deambular caòtic i neguitós de cadascun d’ells. Pla mitjà.

Pla de dos.

La senyora Maria   És nit fosca i mai no havia fet això. Sempre havia avisat.

Ariel  Sempre les has tingudes molt consentides

La senyora Maria   No és cert. Fa dies que la noto rara, però com no m’escoltes i no n’he pogut parlar amb tu.

Ariel  Vaja, ara la culpa la tinc jo!

La senyora Maria   No és la de sempre… He sentit dir a la Clara que la seva germana té colla nova.

Ariel  Els seus amics, no en saben res?

La senyora Maria   Que no t’he dit que va amb altres. Què vols que fem?

Ariel De moment esperarem una mica. Fins demà… Després haurem d’avisar a la policia. Els demanarem discreció.

La senyora Maria   Truquem als hospitals? Que et sembla?

Pla de detall del rostre tens i preocupat d’Ariel.

Ariel  Bé, bé, bé. Bé. Si creus que ho has de fer, fes-ho.

Tall

Maria Carme Páez Narváez

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El guió, 11. La Matildeta a Accra.

Flash forward

Càmera en mà  d’un carrer cèntric, sense asfaltar, d’Accra. Plou i el fangueig és ben visible. Malgrat el temps es veuen transeünts, preferentment negres, amb paraigües i sense.

A peu d’imatge Accra, 20 de maig del 2012

Veu en off

Qui em manava ser aquí sota una cortina d’aigua i sortejant aquest fangar.

Pla americà de la Matildeta mullant-se com un gat. Ara ja té uns 26 anys. De molt bon veure, d’estatura mitjana. Va vestida amb roba de safari. Samarreta i pantalons caqui Coronel Tapioca.

Travelling lateral de Matildeta, que s’acosta al 4×4 blau elèctric, on l’espera, amb la porta oberta, un negre amb un paraigua.

Pla general. La Matildeta s’aixopluga primer sota el paraigua i després puja al cotxe.

Picat del fangar i l’aigua que cau. Soroll de l’arrencada i l’acceleració del cotxe que se’n va.

Two Shot lateral. El xofer agarrant el volant i la Matildeta mirant d’eixugar-se els cabells amb una tovallola. El paraigua sobresurt d’entre les seves cames.

Matildeta; Abdul comes today?  Did you call him?

A peu d’imatge  Ve l’Abdul avui? L’has trucat?

Xofer  Yes. Ma’am.

Primer pla de la Matildeta,  que es guarda les ulleres de carei negres a la butxaca amb la mà esquerra.

Tall

Vista aèria d’una platja i un mar blau clar calmat. El sol no brilla gaire.

Pla general. Horitzó baix. L’Abdul i la Matildeta, d’esquena al mar i sobre una sorra marró vermellós, estan contemplant-lo. A prop de l’aigua s’entreveu el xofer.

Two shot

La Matildeta juga amb la sorra.

Matildeta  The smell of the sea is the same everywhere.

A peu d’imatge  La olor del mar és igual arreu.

L’Abdul somriu tot cercant alguna cosa en la seva bossa.

Abdul And its not the salt! By the way using common salt as mouth wash is a very simple and effective treatment for toothache. Did you know?

A peu d’imatge I no es la sal! Per cert, utilitzar sal per esbandir-se la boca és un tractament molt simple i efectiu pel mal de queixal. Ho sabies?

 Matildeta Abdul I am a doctor not a dentist. And one day I can explain to you what does the Sea smell of

A peu d’imatge Sóc metge, no pas dentista! I algun dia et puc explicar el per què de l’olor del mar.

Pla de detall del rostre de la Matildeta. Té els ulls més blaus i el cabell més negre. Encara es formen els clotets quan, com ara, somriu.

Pla mig dels dos ja aixecats. L’Abdul dóna un llibre a la Matildeta.

 Abdul  I think you already know everything you need.

A peu d’imatge Crec que ja saps tot el que has de saber.

Picat d’ambdós. Els rajos solars cauen sobre ells. Travelling circular mentre es fan un petó.

Sound track http://www.youtube.com/watch?v=syxd2n8S4AE

Tall

Anna Cloe Brugueras

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El guió, 10. Te lo juro, mamà.

Panoràmica interior del dormitori de la mare de la Rocio. Parets i sostre de pedra. A la paret del fons, una finestreta alta per on entra un feix de llum, que deixa veure espurnes de pols. A sota, el llit de matrimoni, amb capçal senzill de ferro, on descansa la mare. A la dreta del llit, una tauleta de fusta amb un got damunt. A la paret de l’esquerra una taula alta amb el rentamans, una gerra amb aigua i tovalloles de mà. Al costat del llit, a l’esquerra, una cadira vella de fusta.

Primer pla del rostre de la mare. Fa mala cara, i mostra una pregona pal·lidesa i unes ulleres al voltant dels ulls. Tus sense parar.

Primer pla de la mare, amb el cap lleugerament inclinat cap a l’esquerra.

Càmera subjectiva de la Rocio, d’espatlles al llit davant de la taula alta.

Pla de detall de les mans de la Rocio que mullen una tovallola i l’espremen.

Pla de dos: la Rocio passa la tovallola pel front de la mare, arregla la roba del llit.

Mare Llegan, mi niña. El suelo está lleno de pisadas de árboles y de gorriones muertos, con un hilo de sangre que brota de sus picos. Ya estan aquí. Mi niña, mi niña, mi niña…

Rocio S’huu… Mamà, tranquila, pronto estaràs major.

Picat i primer pla de la mare que, en sentir la filla, obre els ulls i la mira i dibuixa un lleuger somriure.

Mare Mi niña. Que bonica eres, criatura.

Contrapicat i primer pla de la Rocio, que agafa la mà de la mare i la mira amb tendresa.

Picat i primer pla de la mare

Mare Vete d’aquí, mi niña. Olvídate del pueblo y de toda esta miseria.

La mare torna a tossir. Ara escup sang embrutant els llençols.

Primer pla de la Rocio, que, asseguda a la cadira, fa veure que no ha vist el vòmit.

Rocio Qué dices mamá, a donde voy a ir yo?

Primer pla de la mare, amb cara d’angoixa.

Mare  Júramelo! No puedes quedarte aquí!

Torna a tossir, però ara no treu sang.

Primer pla de la Rocio.

Rocio Pero mamà, i tu?

Primer pla de la mare.

Mare  Yo ya estoy, mi niña. Llegó mi hora.

Ara tus ofegant-se. Un nou glop de sang.

Pla de dos. La Rocio dempeus l’abraça.

La Rocio crida.

Rocio Agüela! Agüela!

Mare S’huu… mi niña.

Pla de dos. Ambdues abraçades

Pla de detall de la mare que tanca els ulls i mor.

Primer pla de la Rocio que esclata a plorar.

Veu entretallada de la Rocio.

Rocio Te lo juro, mamá

Primer pla de la porta de l’habitació. L’àvia de la Rocio, amb el cos encongit i amb el cap entre les mans, les mans agafant-se el cap, plora amb totes les forces.

Música

http://www.youtube.com/watch?v=SnpNxYvGb90&feature=youtube_gdata_player

Dolors Martí Julià

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El guió, 9. La família del difunt.

Música

http://www.youtube.com/watch?v=p-5vDSO55fA

Panoràmica d’un cel tapat. El sol, a mig camí de ponent, només s’entreveu.

Panoràmica d’una casa cova de l’altiplà de Granada. Zoom in fins a la façana de color blanc. Pla de detall de l’entrada, amb una petita porta de fusta amb una bombeta mal penjada al damunt. Al costat de la porta tres cadires velles.

Tall de continuïtat

Panoràmica de la cuina. Les parets i el sostre de pedra. Al fons, una llar de foc amb xemeneia i estris per a cuinar-hi. A mà esquerra, dues poselles fetes de la mateixa pedra amb vaixella de fang pintada amb motius florals blaus. A mà dreta una taula rectangular de fusta amb un calaix al sota pel pa. Al mig de la taula, un tapet de ganxet.

Pla de dos: Assegudes al voltant de la taula, dues dones, la mare i l’àvia de la Rocío. L’àvia de perfil a la càmera, i de cara la mare. Totes dues vesteixen de dol, porten monyo ben tibat.

Intermitentment s’escolta l’estossec de la mare. Pla de detall del rostre de la mare. Cansada, té dues rotllanes fosques al voltant dels ulls. Pla de detall de les mans de la mare. Damunt la taula cargolen un mocador.

Àvia: Cómo andà todo por la casa?

Mare  Pues cómo? Como siempre, trabajando como una mula!

Àvia Se lo has dicho ya?

Mare A quién?

Àvia A quién va a sé mujé? A la jodía de la señora!

Mare: Y qué le voy a dezí, madre?

Àvia  Qué le vas a dezí? Pues que se busque otra mula que le limpie la mierda.

Tall de continuïtat

Panoràmica lateral fins al forat que fa de porta. Primer pla de la Rocio darrera una cortina de tires de plàstic grogues. Té uns quinze anys, cabell ondulat recollit en una cua i serrell. Escolta la conversa d’amagat.

Tall de continuïtat

Panoràmica lateral fins la taula. Pla de dos.

Mare  No me venga con ezas, madre!

Àvia No te acuerdas ya de lo que nos contó Jacinto?

Mare Qué sabrá eze, si sólo sabe de cabras! A la gente le gusta hablar de lo que no sabe. No hay que hacer caso.

Primer pla de l’àvia

Àvia  I tu? Qué sabes tu?  Por un par de gallinas le cosieron a tiros.  I quién crees que mató a tu marido sinó? Los sicarios de tu amo fueron!  Y tu trabajando en su casa, vergüenza debería darte! No tienes ni vergüenza ni orgullo ni nà!

Primer pla de la mare molt emprenyada. Dóna un cop de mà a la taula.

Mare Orgullo? Qué orgullo puedo yo tené, madre? Nos dará de comer el orgullo? Qué quiere ustè, que me vaya a hacer la calle? O va a ser ustè quién traiga los dineros a esta casa? No, verdà? Así que cállese ya y déjeme tranquila, que la que se ha quedao viuda soy yo.

Tus sense aturador.

Panoràmica lateral. La Rocío surt de darrera les cortines i s’apropa a la mare, fa veure que no ha sentit res i li apropa un got d’aigua.

Pla de dos de la mare i la Rocio.

Rocio Vaya tos, mamá, deberías ir la médico! Bebe un poco.

Tall

Dolors Martí Julià

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El guió, 8. La gerdera. El vol de la Matildeta.

Panoràmica del cel amb alguns petits núvols i un sol radiant. Fort soroll d’aigua. Primer pla del raig d’aigua d’una cascada que cau sobre unes roques. Dolly back que segueix un camí de sorra amb bosc de pins a ambdós costats.  Pla de tres. En Jordi, el Lluís i el Iago, amb jerseis de mànega curta i suats, es barallen pel mateix cistell. Càmera lliure. Estiren, xisclen, s’empenten.

Tall de continuïtat

Pla de detall d’una mà de persona gran que agafa la mà d’una nena. Travelling paral·lel. L’àvia camina duent la Matildeta agafada de la mà. Pla de cos sencer de la Matildeta amb un vestit i unes sabatetes vermelles. Sobtat crit del Iago, esgarrifós, que se sobreposa al de la cascada, que se sent ara més fort.

Tall de continuïtat

Música

http://www.youtube.com/watch?v=dVDTqnUQNa4

Pla de dos. La Matildeta, al costat de l’àvia, assenyala el bosc amb l’índex de la mà dreta.

Matildeta Àvia, gerds!

Zoom in fins a una gerdera llunyana.

Tall de continuïtat

Música

http://www.youtube.com/watch?v=dVDTqnUQNa4

Pla de detall i travelling paral·lel dels peus de la Matildeta, calçats amb sabatetes vermelles, entremig del bosc, fins a la gerdera. Les seves passes segueixen visiblement el compàs de la música.

Tall de continuïtat

Primer pla de la Matildeta collint gerds. Càmera lliure. Comença a saltar alegrement per agafar els gerds que estan més amunt de la mata, se’n posa alguns a la boca. Pla de detall de la nena mastegant. Ara càmera lliure, ara zoom ampliant i reduint per simular un somni. Salta i salta, cull ara flors, ara gerds.

Primer pla de la Matildeta plena de felicitat caient tot ensenyant les calces vermelles sobre un cistell gegant ple a vessar gerds de la mida de les pilotes d’un Txiki Park.

Tall de continuïtat

Travelling de l’avi i els tres nens seguint el camí. Pla general dels quatre aturats en el camí. Pla de tres. Els nens pugen i baixen per un pendent. Primer pla de l’avi.

Avi  Heu d’anar plegats. Si us perdeu, no ens tornareu a veure. Diuen que en aquest lloc han passat coses molt estranyes. Si us porteu bé aquesta nit, us n’explicaré una de por al  llit.

Tall de continuïtat

Panoràmica de l’entorn del parc natural del Montseny.  Pla general del grup format per l’avi i els tres nens. Zumzeig d’una vespa. Els nens s’asseuen al terra. L’avi sobre un tronc escapçat. Pla de tres. Els nens mengen un entrepà. Pla de detall d’una vespa acostant-se a una llauna de Fanta oberta situada als peus d’un dels nens.

Tall de continuïtat

Travelling  de l’arribada de l’àvia acompanyada pel Joanet. Pla general de l’avi, els nens i el nouvinguts. Pla de dos de l’avi i l’àvia.

Àvia I la nena?

Primer pla del Joanet.

Joanet Pensàvem que estava amb vostè.

Pla general. L’avi, l’àvia, en Joanet i  els tres germans esgargamellant-se.

Tots Matildeeeeeta

Primer pla d’un estol de vespes giravoltant la llauna de Fanta.

Tall

Càmera subjectiva del paisatge. Pla general del riu. Primer pla del roure que s’aixeca al llindar. Pla de detall d’una papallona que vola a fregar de la soca. Primer pla de la Matildeta asseguda sobre un tronc tallat. Pla de detall dels ulls de la nena, que deixen lliscar unes llàgrimes.

Música   Conte de fades d’Enya

Panorama del paisatge.

Veu en off  A on es deuen haver ficat?  …I si vénen les bruixes de les històries de l’avi? Ni tan sols he agafat l’entrepà… Tinc gana.

Pla de detall de les galtes humides de la nena.

Dolly out fins que es veu que es veu com la nena treu les ulleres de carei negres de la butxaca.

La música esdevé més forta.

Pla de detall de les ulleres. Picat de la càmera. La nena aspira els mocs. Primer pla de la nena. Es posa les ulleres i en el moment de fer-ho sorgeixen unes ales de les barnilles. Contrapicat fantàstic que permet veure la transformació de la cara de la nena en l’instant que s’enlaira verticalment i fent giragonses. Dolly out de la nena fins a, primer, poder-li veure les calces vermelles i, després, esdevenir un punt dalt del cel.

Tall de continuïtat

Pla aeri subjectiu. Dolly-in de la Matildeta que davalla del cel. Pla general de la Matildeta xocant amb un arbre. Cauen primer la cistella de gerds i després les ulleres sobre els fruits. Primer pla de les ulleres tacades de vermell.

Veu de l’àvia  Matildeta!

Tall de continuïtat

Pla d’imatge múltiple

A la dreta l’àvia, amb el telèfon mòbil clavat a l’orella,  i la Matildeta, desmanegada, amb la cistella. A l’esquerra la mare, al costat de la torre Eiffel, amb el mòbil també a l’orella.

Àvia: Què fas, filla? Tot això has trobat? Estic parlant amb la teva mare. Vols parlar-hi, no? Té.

La Matildeta agafa el telèfon.

Matildeta  Hola mami! Què fas?

Mare Estem bé. Això és molt bonic, però aviat ens veurem. Saps?, us portem una sorpresa. Ja veuràs…

Pla de detall del rostre de la Matildeta. Fa cara d’emprenyada.

Mare  Haig de penjar, maca. Ja saps, cuida dels teus germans.

Tall

Anna Cloe Brugueras

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El guió, 7. La mort del lladre de gallines.

Panoràmica d’una nit de lluna plena a l’altiplà de Granada. Paisatge semi desèrtic. Pla general d’un cortijo andalús. A l’horitzó es veu el perfil de la Sierra. Silenci trencat pel soroll dels grills.

A peu d’imatge 1967.

Zoom fins al cortijo. Panoràmica lateral fins al galliner.

Picat: darrera la reixa del galliner, i ajupit a terra, es veu el pare de la Rocio. Està mirant cap a dins el galliner. Panoràmica de les gallines, que estan tranquil·les.

Primer pla del pare de la Rocío que s’aixeca, és un home d’uns 38 anys, porta la roba esparracada. Moviment lateral, l’home entra a poc a poc al galliner. Càmera subjectiva del galliner i les gallines. Càmera lliure, l’home es mou pel galliner. Primer pla d’una gallina.

Fluixet

Pare Rocio Shuuuu, ven p’acà hermosa, ven p’acà.

Càmera lliure enfoca les gallines que estan molt esvalotades, l’home dona voltes intentant agafar-ne una, fa un salt i l’agafa, cau a terra i amb l’altra mà agafa la pota d’una altra.

Les gallines fan molt soroll, es senten lladrucs de gossos.

Panoràmica de la façana de la casa, s’engeguen els llums.

Crit d’home (amb accent andalús) Quien anda ahí?

Soroll de porta que s’obre, zoom cap a la porta i primer pla d’un home

Home cagüen Dios, hijo puta, deja las gallinas, te voy a matar.

Càmera lliure fins el galliner, el pare de la Rocío surt del galliner amb dues gallines agafades pel coll.

Tall de continuïtat

Lladrucs de gossos i veus d’homes

Travelling dorsal del pare de la Rocio corrent pel camp. Travelling lateral, es veu primer el pare de la Rocío i darrera, encara una mica lluny, gossos i dos homes. Pla de detall dels gossos que bavegen. Pla de dos dels homes que van armats.

Càmera subjectiva del terreny sec i pedregós i dels peus del pare de la Rocio. Panteix cansat. Pla de detall d’un tronc a terra. Primer pla del pare que ensopega, cau i perd les gallines.

Primer pla del pare a terra. Escolta, es senten les petjades dels perseguidors a prop.

Veu d’home Dónde te has metío, cabrón?

Primer pla del pare, que s’aixeca. Travelling lateral del pare que corre coixejant i gemegant.

Soroll de petjades i respiració forta. Els lladrucs dels gossos de fons

Càmera lliure dels gossos i els homes que corren. Picat i pla de detall de les cames.

Travelling lateral del pare de la Roc’o i dels homes que l’encalcen.

Panoràmica del paisatge. El terreny és pla. Travelling del pare de la Rocio i els altres dos, ja molt a prop seu.  Es retalla el perfil de la Sierra.

Perseguidors Por ahí, por ahí.

Primer pla d’un dels perseguidors que s’atura i aixeca l’arma. Pla de detall del dit prement el gallet. Es senten dos trets i el soroll d’un cos que cau a plom.

Tall

Dolors Martí Julià

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El guió, 6. El cec que veié la llum. Ariel torna al psicoanalista.

Musica:  6.06

http://archive.org/details/NuevaMusicaArgentinaCompilado

Pla de detall de la mà del psicoanalista que posa en marxa  la gravadora. Primer pla d’Ariel ajagut al divan. Pla de detall de la cara d’Ariel.

Psi  Com us trobeu avui?

Picat

Ariel  No sé pas. He vomitat el dinar. Potser he menjat massa ràpid…

Psi  Està amoïnat per alguna cosa avui? Els preparatius de la campanya, com van?

Picat

Ariel  No sé, l’equip em mereix molta confiança, però em desagrada que em diguin el que he de fer. La idea de no dir-ho tot. De no ser transparent en el meu discurs em desagrada. La possibilitat de no guanyar, que no se m’havia passat pel cap, m’obliga a fer les coses d’una determinada manera. Aquest control del que es diu i del que no, em torna boig.

Psi  Què es pot fer per no ser arrossegat per la situació?

Pla de detall de la cara. Arrufa el front. Ariel aixeca la veu visiblement emprenyat.

Ariel  No em facis més preguntes i digui el que he de fer.

Psi  Continuarem un altre dia. S’ha acabat la sessió.  Mentrestant rumiï el que hem parlat.

Tall

Maria Carme Páez

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari